David Tarrés de Grifone Platja d'Aro

Entrevista | 14/01/2014

David Tarrés del equipo Grifone Platja d'Aro nos explica en primera persona como fué el mundial al cual consiguieron quedar como 30º clasificados.


-----------català------------

- Com descriuries l’ARWC Costa Rica des de tots els punts de vista?

El ARWC com ja feia preveure l'organització, havia de ser molt dur, i realment ho va ser. Seccions súper llargues que realment es feien més dures de "coco" que físicament. El país genial, tot i que quan vam acabar em vaig quedar amb la sensació de no haver vist res del país, però realment no va ser així, vam passar per indrets excepcionals i vam poder gaudir de l'hospitalitat dels seus habitants. Per altra banda, la relació amb la resta dels equips també molt bé, arriba un punt en què t'oblides que estàs en una competició i t'alies amb altres equips per tirar endavant o, simplement, aprofites el munt de quilòmetres i hores per establir una conversa i desconnectar un moment de la pallissa.

Pel què fa a l'organització la valoraria des de dos punts de vista:

- Positiu: la gran feinada que comporta organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques i la gran importància i ressò que el ARWC va tenir al país. És al·lucinant veure com tot el país està pendent del què passa i et para per donar-te menjar, mostrar-te el millor pas per creuar un riu, saludar-te o fer-te signar samarretes i tirar-se fotos amb nosaltres. Simplement fantàstic.

- Negatiu: A vegades dóna la sensació que no es pensa en els corredors. En cap moment vam saber què passava si et saltaves una balisa o una secció; les hores de tancament se les passaven pel forro (amb les conseqüències que podria tenir per un equip saltar-se una balisa per arribar a temps a aquella hora); a partir de l'arribada del 3r equip es va deixar de fer cap mena de seguiment de la resta (nosaltres ens vam quedar sense bateria al gps de seguiment i vam estar dos dies que ningú sabia on paràvem); crec que una bona part del recorregut no l'havien provat, ni tan sols en cotxe (una btt de 150km i només 300m de desnivell positiu i 300 negatiu? Existeix algun lloc tan pla?). 
Penso que no hem d'oblidar que es tracta d'un Campionat del Món, que val molts diners i molts esforços per part de tots els equips poder-hi anar i sí, costa molt organitzar això, però no pot ser que hi hagi tants caps sense lligar i que s'hagi d'improvitzar tant.


- Quins aspectes valores més positivament i negativament de l’ARWC?

Una mica en relació amb la resposta anterior.

Positivament l'aventura viscuda amb tot l'equip i amb la resta d'equips i l'oportunitat de poder descobrir un país nou d'una manera que pel propi compte segur que no descobriríem.

Negativament la sensació que des de l'organització hi havia massa interès en crear un esdeveniment èpic i duríssim sense pensar en els corredors. 


- Com valoreu l’experiència a nivell d’equip, i tu en concret a nivell personal?

A nivell d'equip fantàstic, la convivència i enteniment amb la resta de l'equip ha estat genial i, tot i alguns errors, ho hem pogut tirar endavant. Som un equip jove com a tal, amb bastant experiència en raids més curts i a casa nostra però molt novells en raids d'expedició. Ha estat una bona prova de foc per aprendre un munt i reflexionar sobre les coses a millorar. En aquest sentit ens ha anat molt bé.


- Amb aquesta aventura haureu adquirit molta experiència i coneixements, podries concretar quins aprenentatges i aquells aspectes que afrontaríeu diferent?

Per una banda a no desestimar cap de les indicacions o consells que et dóna l'organització i, per altra, a gestionar molt millor el tema de pesos, roba, equipament i menjar que utilitzarem.


- Quin va ser el moment més dur i com el vau afrontar?

Sens dubte a la impressionant liada a la zona dels manglars. A part del gran desgast físic, veiem com anàvem perdent hores inútilment, cansant-nos per no res i perdre l'opció de finalitzar tot el recorregut.  Vam haver de fer un canvi de xip, agafant-nos-ho amb ganes, sense pressió, a fer-ho el millor possible i a veure i aprendre les coses que fèiem malament i buscar solucions per millorar-les. Va passar de ser una competició a ser un camp d'entrenament real. 


- Alguna anècdota?

També a la zona de manglars, ja a la desesperada al veure que amb marea baixa era impossible penetrar-hi amb el caiac, vam optar per anar a la balisa nedant i de nit. Cosa que també va ser impossible. La sorpresa va ser quan vam explicar el que havíem fet a l'organització i a altres equips i aquests ens van dir que allà hi havia caimans. Per sort no ens en va visitar cap, si més no no ens va saludar.


- Propers reptes i objectius per la temporada 2014?

Encara no ens ho hem plantejat, però segurament intentarem continuar corrent la copa catalana, anar a Aveyron (que és el premi per haver guanyat el Campionat de Catalunya) i em faria gràcia anar al Campionat d'Europa a Turquia i a algun altre raid internacional.


------------castellano-------------

- Cómo describirías el ARWC de Costa Rica desde todos los puntos de vista?

El ARWC como ya hizo prever la organización, tenía que ser muy duro, y realmente lo fué.  Secciones super largas que realmente se hacían más duras de "coco" que físicamente. El país genial, todo y que cuaado finalizamos me quedé con la sensación de no haber visto nada del país, pero realmente no fué así, pasamos por lugares increibles y podímos disfrutar de la hospitalidad de sus habitantes.  Por otro lado, la relación con otros equipos también muy bién, llega un punto donde olvidas que estás en una competición y te alias con otros equipos para tirar adelante o, simplemente, aprovechas kilometros y horas para conversar y desconnectar un momento de la paliza.

Respeto la organización la valoraría des de 2 puntos de vista:

- Positivo: el mucho trabajo que comporta organizar un evento de estas características y la gran importancia y difusión que el ARWC ha tenido en el país.  Es alucinante ver como todo el país está pendiente de lo que pasa y te paran para darte comida, enseñarte el mejor paso para cruzar el río, saludarte o hacerte firmar camisetas y tirarse fotos con nosotros.  Simplemente fantástico.

- Negativo: A veces da la sensación que no se piensa en los corredores.  En ningún momento supimos que pasaba si te saltabas una baliza o sección.  Las horas de cierre no las respetaban (con las consecuencias que podía tener para un equipo saltarse una baliza para llegar al cierre a la hora).  A partir de la llegada del 3r equipo se dejó de hacer el seguimiento a los otros equipos (nosotros nos quedamos sin batería en el gps y estubimos 2 días que nadie sabía donde estabamos). Creo que una buena parte del recorrido nunca lo habían hecho, ni con coche, (una btt de 150Km i solo 300m de desnivel + y 300m de -? existe algún sitio tan llano?).
Pienso que no tenemos que olvidar que se trata del campeonato del mundo, que vale mucho dinero y mucho esfuerzo por parte de todos los equipos, cuesta mucho de organizar, y no puede ser que haya tantos fallos y improvisación.


- Cómo valoráis la experiencia a nivel de equipo y tu personalmente?

A nivel de equipo fantástico, la convivencia y entendimiento ha sido genial, y a pesar de algunos errores hemos podido tirar adelante.  Somos un equipo joven, con vastante experiencia en raids cortos y en casa pero muy novatos en raids de expedición.  Ha sido una buena prueva de fuego para aprender mucho y reflexionar sobre cosas a mejorar. En este sentido nos ha ido muy bién.


- Con esta aventura habréis adquirido mucha experiencia, podrías concretar que aprendizajes y qué afrontaríais diferente?

A no desestimar ninguna de las indicaciones o consejos de la organización, y a gestionar mucho mejor los pesos, ropa, equipamiento y comida que utilizamos.
  

- Cuál fué el momento más duro y cómo lo afrontásteis?

Sin duda en la impresionante liada en la zona de los manglares.  A parte del desgaste físico, veíamos como nos íban pasando las horas inútilmente, cansándonos para nada y perdiendo la opción a finalizar el recorrido.  Tuvimos que hacer un cambiode chip, tomarlo con ganas, sin presión, a hacerlo lo mejor posible y a ver y a aprender las cosas que hacíamos mal y buscar soluciones para mejorarlas.  Pasó de ser una competición a ser un campo de entrenamiento real.


- Alguna anécdota?

También en la zona de los manglares, ya a la desesperada al ver que con la marea baja era imposible penetrar con kayak, optamos por ir a la baliza nadando de noche, lo cual también fué imposible.  La sorpresa fué cuando lo explicamos a la organización y a otros equipos y nos dijeron que había caimanes.  Por suerte ninguno nos visitó.


- Próximos retos y objetivos para el 2014?

Aún no nos lo hemos podido planear, pero seguramente intentaremos correr la Copa Catalana, ir al Aveyron (que es el premio por ganar el Campeonato de Catalunya) y me haría ilusión ir al Campeonato de Europa a Turquia y algún que otro internacional.


Equip de Raids Grifone
https://www.facebook.com/equipgrifoneplatjadaro?fref=ts

Entrevista a Grifone:
http://www.raidaventura.org/articles/dr01P9FG2a





comments powered by Disqus
Licencia Creative Commons Raid Aventura se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported